Àrea temàtica
Anatomia > Òrgans i sistemes

Àrea temàtica
Cardiologia

ca - cor n m
es - corazón
fr - coeur
en - heart

Definició
Òrgan central i motor de l'aparell circulatori. En l'home, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d'una bomba aspirant i impel·lent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i pulmonar, a tota la xarxa capil·lar. És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l'endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi. Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l'estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi; té forma de con aixafat la base del qual és superior i la punta es dirigeix cap avall, endavant i a l'esquerra. Interiorment hom hi distingeix quatre cavitats: dues de superiors o aurícules dreta i esquerra, i dues d'inferiors o ventricles dret i esquerre. Les dues aurícules i els dos ventricles són separats entre ells pels envans interauricular i interventricular, respectivament. En el període embrionari les aurícules es comuniquen i els ventricles també. Els ventricles es comuniquen amb les aurícules pels orificis auriculoventriculars, i amb les artèries aorta i pulmonar, pels orificis arterials. A l'orifici auriculoventricular esquerre hi ha la vàlvula bicúspide o mitral, i al dret, la vàlvula tricúspide. A l'orifici arterial esquerre hi ha la vàlvula sigmoide aòrtica, i al dret, la vàlvula sigmoide pulmonar. A l'aurícula dreta hi ha els orificis de les venes cava superior i inferior, l'auriculoventricular dret i el de la vena coronària; a la part mitjana de l'envà interauricular hi ha una depressió anomenada fossa oval. A l'aurícula esquerra hi ha els orificis auriculoventriculars esquerres i els de les quatre venes pulmonars. Ambdues aurícules tenen una prolongació anomenada apèndix auricular. Les fibres musculars dels ventricles són independents de les fibres musculars de les aurícules, però la connexió entre les aurícules i els ventricles és assegurada pel sistema específic de conducció del cor, constituït pel nòdul sinusal o de Keith i Flack, pel nòdul auriculoventricular o d'Aschoff-Tawara, pel fascicle de His i les seves branques dreta i esquerra i per les fibres de Purkynje. El cor té unes propietats fonamentals, que són la producció rítmica i automàtica del seu propi estímul, que normalment s'inicia en el nòdul sinusal, la transmissió d'aquests estímuls, que, des del nòdul sinusal, es dirigeixen a tota l'aurícula a una velocitat de 100 mm/s, l'excitabilitat o propietat de respondre als estímuls, de manera que si l'estímul és suficient i adequat, fa una contracció màxima, la contractilitat o capacitat d'escurçament brusc de les fibres miocardíaques, que origina una disminució del volum de la llum del cor i la consegüent expulsió de la sang ventricular, i la refractarietat, per la qual el múscul cardíac no respon a cap estímul extern mentre dura la contracció (període refractari absolut), o solament hi respon quan l'estímul és molt intens, en el període immediat a la contracció (període refractari relatiu). El cor sofreix, successivament, una fase de contracció o sístole, en la qual la sang és impulsada a les artèries, i una fase de dilatació o diàstole, en la qual s'esdevé la repleció sanguínia de les cavitats del cor. Hi ha una fase de sístole auricular que provoca el pas de la sang de l'aurícula al ventricle corresponent, una fase de sístole ventricular en què es tanquen les vàlvules auriculoventriculars i la sang que ocupa els ventricles passa a les artèries aorta i pulmonar, i una fase de diàstole, en què es tanquen les vàlvules sigmoides aòrtica i pulmonar i s'esdevé la repleció sanguínia ventricular. El tancament de les vàlvules auriculoventriculars impedeix el retrocés de la sang del ventricle a l'aurícula, i el tancament de les vàlvules sigmoides impedeix el retrocés de la sang al ventricle després d'una contracció cardíaca. La freqüència de les contraccions cardíaques és variable: el nadó té de 115 a 120 contraccions cardíaques per minut, i l'adult, entre 70 i 80. L'activitat cardíaca produeix manifestacions sonores que esdevenen paleses mitjançant l'auscultació o la fonocardiografia, acompanyada de fenòmens elèctrics que són enregistrats per l'electrocardiografia.